El passat dissabte dia 11 de Maig la Verema va organitzar un acte per compartir l’experiència i les reflexions del #ViatgeHTH i Les Vinyes va tornar a omplir-se de persones amb ganes d’aprendre i de descobrir junts camins per transformar l’escola.
Durant les vacances de primavera alguns professor/es de Les Vinyes i d’altres centres de secundària (Virolai, INS Jaume Mimó, Institut La Sinia, Escola Nova 21, Escola Frederic Mistral- Tècnic Eulàlia) van fer un viatge junts per conèixer de prop l’escoles High Tech High de San Diego (California). Era un desig que venia de llarg: de la impressió que ens va causar veure el documental “Most likely to succeed”, (a l’STEAM Conference del 2016 primer i després moltes altres vegades), de les ganes d’aprofundir en una secundària que posi en el centre l’aprenentatge i el benestar dels qui la conformen, i del convenciment de fer de l’escola un espai per compartir i transformar el món. La recent visita de Kaleb Rashad (director de HTH) a Barcelona arran de la celebració de l’STEAM Conference 2019, no feia més que confirmar-nos que teníem molt per aprendre de la seva visió de l’escola i de l’aprenentatge.
En la trobada de dissabte, Sergi del Moral afirmava “Vam anar a HTH, a veure si era veritat, si feien el que sortia a la peli i no només era veritat, sinó que era molt millor…”. L’impacte del viatge, les converses i les reflexions que ens va suscitar l’experiència, havien de ser compartides i amb aquest ànim vam organitzar l’encontre. Estàvem convençuts que la riquesa del viscut es faria més gran i profunda al posar-la en circulació i pensar en companyia d’altres persones interessades en educació.
Pocs dies abans vam tenir l’alegria de saber que Nuvia Grisol, professora de HTH a Chula Vista, estava a Barcelona amb motiu d’un intercanvi d’alumnes amb l’Escola Horitzó, i que tenia ganes de compartir amb nosaltres el matí de dissabte. La seva presència, les seves paraules i la manera de provocar en tots nosaltres reflexions profundes sobre el fet d’aprendre, estava en perfecta sintonia amb el que havíem vist al viatge. Després de la seva intervenció vam explicar breument la nostra experiència i les idees més importants que havíem extret. Les preguntes i el diàleg amb totes les persones presents van acabar de dibuixar la imatge d’unes escoles que aposten per la personalització de l’aprenentatge, la profunditat, l’autenticitat, l’equitat i la transformació social.
Quan entres a HTH el primer que crida l’atenció és la llum i la transparència del que passa. Les aules, els espais i els corredors parlen d’una cultura de centre oberta, compromesa amb l’aprenentatge, la justícia social i ecològica i l’art. Les creacions dels nois i les noies omplen parets i racons i ho fan d’una manera cuidada i bella. La mirada estètica ho impregna tot i confirma, un cop més, que la bellesa crea bellesa.
L’escola però, va molt més enllà del que hi ha entre aquestes parets. L’obertura a la comunitat és un dels seus trets distintius i la base de moltes experiències d’aprenentatge: un centre de recerca oceanogràfica, projectes per solventar problemes reals i concrets del món en el que viuen, el diàleg constant amb persones externes que treballen i aprenen en altres contextos no escolars… Una de les professores de HTH, Jesse Robinson, ens deia: “Els millors projectes sempre són els que es basen en un diàleg real amb els científics”. Aquesta autenticitat en el que fan és un dels elements claus del projecte.
Possiblement la màxima “menys, però molt més profund” sigui encertada a l’hora de descriure les experiències d’aprenentatge que es donen allí. La persistència en alguns temes, tractats de maneres diverses i en llenguatges també diferents, contribueix a aquesta profunditat. Hi ha també molt rigor en els processos de treball i de reflexió (també visibles en moltes ocasions) i moltes preguntes i instruments (portafolis, plans de treball, rúbriques…) que ajuden a anar més enllà. Aquest rigor necessita de temps, de crítiques, revisions i reflexions constants. “No s’aprèn de l’experiència, sinó de la reflexió sobre l’experiència” deia Dewey.
Al cor de HTH hi ha l’aprenentatge de totes les persones que formen part (professors, alumnes i persones que es formen a la Graduate School of Education). Hi ha també la voluntat que aquest aprenentatge pugui transformar i millorar la realitat. El fet que la xarxa comprengui escoles de totes les etapes educatives ens ha permès veure algunes diferències significatives en relació a la manera d’entendre l’aprenentatge. A HTH es considera que a primària s’ha de construir una bastida de coneixements sòlid i compartir per tal d’obrir progressivament les possibilitats en les experiències d’aprenentatge, que van guanyant també en globalitat.
Malgrat aquestes diferències hi ha sempre un acompanyament cuidat i atent a les necessitats individuals i l’aprenentatge de les persones. “Rigor i flexibilitat” ens deia Judy Zapien. I una voluntat clara i ferma que l’escola sigui un instrument al servei de l’equitat i l’emancipació. Aquest compromís no està sols als papers: va ser precísament el que va transformar una de les escoles (High Tech Internacional) al constatar que no estaven materialitzant els principis sobre els que es construeix l’escola.
Del matí de dissabte ens queda el record d’una trobada on vam poder compartir i reflexionar conjuntament. Ens queda també la consciència que tenim molt camí per fer, i el convenciment que tot és possible i que és molt més fàcil mamprendre el viatge si saps cap on vols anar, i hi ha bruixoles i companys i companyes que fan infinitament més agradable el camí.
Seguim caminant junts!
